diumenge, 25 de gener del 2015
dilluns, 19 de gener del 2015
3. Procés de digitalització
Digitalització:
En l'enregistrament i reproducció digital els sonogrames analògics són mostrejats i digitalitzats per tal de poder ser emmagatzemats i transmesos a gran varietat de medis. Les dades digitals, en forma de nombres binaris, són una representació dels punts que conformen la funció d'ona del senyal analògic a una freqüència de mostreig superior a la capacitat de percepció de l'orella humana.
Placa de so:
És una targeta de expansió per a computadores que permet la sortida de àudio controlat per un programa informàtic nombrat controlador (en anglès driver). L'ús típic de las targetes de so consisteix en fer, per mitjà d'un programa que actua de mesclador que les aplicacions multimèdia del component d'àudio sonin i puguin ser gestionades. Estes aplicacions inclouen composició de àudio i en conjunt amb la targeta de vídeo conferència també poden fer una edició de vídeo, presentacions multimèdia i entreteniment (videojocs).
La freqüència de mostratge:
És el senyal analògic per produir un senyal discret, durant el procés necessari per convertir-la d'analògic a digital. Com totes les freqüències, generalment s'expressa en hertzs. El concepte de freqüència de mostreig només es pot aplicar a mostres que es prenen periòdicament.
La resolució:
d'un aparell electrònic ve determinada per la longitud de la paraula digital (nombre de bits), és a dir, per les agrupacions de zeros i uns amb els que es va component el senyal (informació).
En l'enregistrament i reproducció digital els sonogrames analògics són mostrejats i digitalitzats per tal de poder ser emmagatzemats i transmesos a gran varietat de medis. Les dades digitals, en forma de nombres binaris, són una representació dels punts que conformen la funció d'ona del senyal analògic a una freqüència de mostreig superior a la capacitat de percepció de l'orella humana.
Placa de so:
És una targeta de expansió per a computadores que permet la sortida de àudio controlat per un programa informàtic nombrat controlador (en anglès driver). L'ús típic de las targetes de so consisteix en fer, per mitjà d'un programa que actua de mesclador que les aplicacions multimèdia del component d'àudio sonin i puguin ser gestionades. Estes aplicacions inclouen composició de àudio i en conjunt amb la targeta de vídeo conferència també poden fer una edició de vídeo, presentacions multimèdia i entreteniment (videojocs).
La freqüència de mostratge:
És el senyal analògic per produir un senyal discret, durant el procés necessari per convertir-la d'analògic a digital. Com totes les freqüències, generalment s'expressa en hertzs. El concepte de freqüència de mostreig només es pot aplicar a mostres que es prenen periòdicament.
La resolució:
d'un aparell electrònic ve determinada per la longitud de la paraula digital (nombre de bits), és a dir, per les agrupacions de zeros i uns amb els que es va component el senyal (informació).
diumenge, 18 de gener del 2015
2. Formats de so digital
Sense compressió:
- WAV (o WAVE, Waveform audio format), és un format d'àudio digital normalment sense compressió de dades, desenvolupat i propietat deMicrosoft i d'IBM, que s'utilitza per a emmagatzemar àudio en el PC, admet arxius mono i estèreo a diverses resolucions i velocitats de mostreig, la seva extensió és .wav.
- MID és un fitxer d'àudio sense compressió associat als "Musical Instrument Digital Interface".
- CDA (Audio Track Shortcut) és l'extenció donada als arius dels CD . Un .CDA és un fitxer generat pel windoes per a cada pista d'àudio.Estan nombrats de la forma TRACK##.CDA.
- AIFF (Audio Interchange File Format) és un estàndard tècnic de format d'àudio usat per vendre dades de so per computadores personals. El format va ser co-desenvolupat per Apple. Hi ha una variant del estendard on sí que existeix compressió (AIFC). Suposa un gran espai en el disc, al voltant de 10MB per un minut d'àudio estèreo amb una freqüència de mostreig de 44.1kHz y 16 bits. Les extensions d'arxiu pel format estàndard AIFF són .aiff o .aif. Per a les variants comprimides se suposa que és .aifc.
Amb compressió:
- MP3 és un format d'àudio digital basat en la compressió amb pèrdues, desenvolupat pel grup d'experts Media Picture Group i descrit per una norma ISO. MPEG-1 Audio o Part 3 està dissenyat per a l'emmagatzematge i distribució d'àudio en temps real. El seu nivell de compressió és el que té més complexitat i pot aconseguir un bit rate d'uns 192 kbps, per aquest motius és el més utilitzat.
- Ogg és un format de contenidor multimèdia desenvolupat per la Fundació Xiph.org. El format és lliure de patents i obert, igual que tota la tecnologia de Xiph.org. Fou dissenyat per a donar un alt grau d'eficiència en la reproducció en temps real i en la compressió de fitxers.
- Windows Media Audio (WMA) és una tecnologia de compressió d'àudio desarrollada per Microsoft. També existeix un format de compressió sense pèrdua, WMA Lossless, el qual comprimeix àudio sense perdre definició.
1. Naturalesa del so
El so
El so és una successió de canvis de pressió en un medi, provocats per una vibració que s'hi transmet en forma d'ones sonores.
El període
El període és el temps transcorregut entre dos punts equivalents de l'oscil·lació o cicle (en la mateixa fase). Per tant, el període és la duració d'un cicle en un event repetitiu.
L'amplitud
L'amplitud determinarà la quantitat de so que conté una ona. Les ones van debilitant-se en la seva amplitud a mesura que van allunyant-se del seu punt d'origen. Malgrat que l'amplitud de les ones decreix, la seva longitud d'ona i la seva freqüència romanen invariables.
La longitud d'ona
La longitud d'ona és la magnitud física que indica la mida d'una ona. Entenent per mida de l'ona, la distància entre el principi i el final d'una ona completa (cicle). Així, la longitud d'ona es defineix com la separació espacial existent entre dos punts l'estat de moviment de la qual és idèntic. La longitud d'ona pot representar-se de tres modes, depenent del punt d'origen escollit.
La freqüència
La freqüència és el nombre d'oscil·lacions completes per unitat de temps, la unitat de mesura és l'hertz (Hz), que és una oscil·lació completa per segon.
La velocitat del so
La velocitat del so depèn del medi que travessen les ones. La velocitat del so és proporcional a l'arrel quadrada del quocient entre la rigidesa del medi i la seva densitat. Les propietats físiques i la velocitat del so canvien amb les condicions ambientals, per exemple, als gasos la velocitat depèn de la temperatura. En general, la velocitat del so c vindrà donada per:
c = \sqrt{\frac{C}{\rho}}
on C és els coeficient de rigidesa (el coeficient d'elasticitat en el cas dels gasos, el mòdul elàstic en el cas dels sòlids), \rho és la densitat.
El so a l'aire té una velocitat de 331,5 m/s quan la temperatura és de 0 °C, la pressió atmosfèrica és d'1 atm (nivell del mar) i es presenta una humitat relativa de l'aire de 0 % (aire sec).
La velocitat del so anirà augmentant a mesura que la temperatura augmenti.
A continuació, tenim la fórmula anteriorment esmentada per a calcular la velocitat del so:
V_s = V_{0} + \beta T\,
On:
V_0 = 331,3\ [\mbox{m/s}]\, \beta= 0,606\ [\mbox{m/(s}^\circ\mbox{C)}] T\ [{}^\circ\mbox{C}], és la temperatura en graus Celsius.
Si la temperatura ambient és de 15 °C, la velocitat de propagació del so és 340 m/s (1224 km/h ).
La intensitat Sonora
La intensitat sonora es defineix com la quantitat d'energia sonora que travessa per una superfície (perpendicular a la direcció de propagació) en una unitat de temps. Es mesura en watts per m2 (W/m2). La intensitat mitjana vindrà donada per: Per ones planes seria vàlida l'equació:
I = {p^2 \over {\rho c}}
on p és la pressió sonora, ρ és la densitat del medi i c és la velocitat de propagació. La intensitat del so que es percep subjectivament es denomina sonoritat i permet ordenar sons en una escala del més fort al més dèbil.
El to i el timbre
El to i el timbre són dos atributs que ens permeten diferenciar els sons. El to depèn de la vibració i de la freqüència de l'ona sonora i ens permet diferenciar entre: Tons greus (freqüències baixes, de 20 a 300 Hz). Tons mitjans (freqüències mitjanes, de 300 a 2.000 Hz). Tons aguts (freqüències altes, de 2.000 fins a 20.000 Hz). El timbre és una qualitat que ens permet diferenciar dos sons que tinguin el mateix to, la mateixa durada i la mateixa intensitat sonora. El timbre és conferit a un so en virtut de la diferent quantitat i intensitat dels harmònics que el componen així com de la forma de l'ona, i en concret l'atac, la caiguda i la ressonància.
Freqüències audibles
En el cas dels humans les freqüències audibles es troben entre els 20 i els 20.000 hertz (20 kHz), tot i que aquests límits varien de manera decreixent en augmentar l'edat, especialment per a les freqüències altes. Altres espècies animals tenen diferents intervals de freqüències audibles, els gossos, per exemple, poden percebre sons a freqüències superiors als 20 kHz.
El so és una successió de canvis de pressió en un medi, provocats per una vibració que s'hi transmet en forma d'ones sonores.
El període
El període és el temps transcorregut entre dos punts equivalents de l'oscil·lació o cicle (en la mateixa fase). Per tant, el període és la duració d'un cicle en un event repetitiu.
L'amplitud
L'amplitud determinarà la quantitat de so que conté una ona. Les ones van debilitant-se en la seva amplitud a mesura que van allunyant-se del seu punt d'origen. Malgrat que l'amplitud de les ones decreix, la seva longitud d'ona i la seva freqüència romanen invariables.
La longitud d'ona
La longitud d'ona és la magnitud física que indica la mida d'una ona. Entenent per mida de l'ona, la distància entre el principi i el final d'una ona completa (cicle). Així, la longitud d'ona es defineix com la separació espacial existent entre dos punts l'estat de moviment de la qual és idèntic. La longitud d'ona pot representar-se de tres modes, depenent del punt d'origen escollit.
La freqüència
La freqüència és el nombre d'oscil·lacions completes per unitat de temps, la unitat de mesura és l'hertz (Hz), que és una oscil·lació completa per segon.
La velocitat del so
La velocitat del so depèn del medi que travessen les ones. La velocitat del so és proporcional a l'arrel quadrada del quocient entre la rigidesa del medi i la seva densitat. Les propietats físiques i la velocitat del so canvien amb les condicions ambientals, per exemple, als gasos la velocitat depèn de la temperatura. En general, la velocitat del so c vindrà donada per:
c = \sqrt{\frac{C}{\rho}}
on C és els coeficient de rigidesa (el coeficient d'elasticitat en el cas dels gasos, el mòdul elàstic en el cas dels sòlids), \rho és la densitat.
El so a l'aire té una velocitat de 331,5 m/s quan la temperatura és de 0 °C, la pressió atmosfèrica és d'1 atm (nivell del mar) i es presenta una humitat relativa de l'aire de 0 % (aire sec).
La velocitat del so anirà augmentant a mesura que la temperatura augmenti.
A continuació, tenim la fórmula anteriorment esmentada per a calcular la velocitat del so:
V_s = V_{0} + \beta T\,
On:
V_0 = 331,3\ [\mbox{m/s}]\, \beta= 0,606\ [\mbox{m/(s}^\circ\mbox{C)}] T\ [{}^\circ\mbox{C}], és la temperatura en graus Celsius.
Si la temperatura ambient és de 15 °C, la velocitat de propagació del so és 340 m/s (1224 km/h ).
La intensitat Sonora
La intensitat sonora es defineix com la quantitat d'energia sonora que travessa per una superfície (perpendicular a la direcció de propagació) en una unitat de temps. Es mesura en watts per m2 (W/m2). La intensitat mitjana vindrà donada per: Per ones planes seria vàlida l'equació:
I = {p^2 \over {\rho c}}
on p és la pressió sonora, ρ és la densitat del medi i c és la velocitat de propagació. La intensitat del so que es percep subjectivament es denomina sonoritat i permet ordenar sons en una escala del més fort al més dèbil.
El to i el timbre
El to i el timbre són dos atributs que ens permeten diferenciar els sons. El to depèn de la vibració i de la freqüència de l'ona sonora i ens permet diferenciar entre: Tons greus (freqüències baixes, de 20 a 300 Hz). Tons mitjans (freqüències mitjanes, de 300 a 2.000 Hz). Tons aguts (freqüències altes, de 2.000 fins a 20.000 Hz). El timbre és una qualitat que ens permet diferenciar dos sons que tinguin el mateix to, la mateixa durada i la mateixa intensitat sonora. El timbre és conferit a un so en virtut de la diferent quantitat i intensitat dels harmònics que el componen així com de la forma de l'ona, i en concret l'atac, la caiguda i la ressonància.
Freqüències audibles
En el cas dels humans les freqüències audibles es troben entre els 20 i els 20.000 hertz (20 kHz), tot i que aquests límits varien de manera decreixent en augmentar l'edat, especialment per a les freqüències altes. Altres espècies animals tenen diferents intervals de freqüències audibles, els gossos, per exemple, poden percebre sons a freqüències superiors als 20 kHz.
dimecres, 14 de gener del 2015
Subscriure's a:
Missatges (Atom)