Digitalització:
En l'enregistrament i reproducció digital els sonogrames analògics són mostrejats i digitalitzats per tal de poder ser emmagatzemats i transmesos a gran varietat de medis. Les dades digitals, en forma de nombres binaris, són una representació dels punts que conformen la funció d'ona del senyal analògic a una freqüència de mostreig superior a la capacitat de percepció de l'orella humana.
Placa de so:
És una targeta de expansió per a computadores que permet la sortida de àudio controlat per un programa informàtic nombrat controlador (en anglès driver). L'ús típic de las targetes de so consisteix en fer, per mitjà d'un programa que actua de mesclador que les aplicacions multimèdia del component d'àudio sonin i puguin ser gestionades. Estes aplicacions inclouen composició de àudio i en conjunt amb la targeta de vídeo conferència també poden fer una edició de vídeo, presentacions multimèdia i entreteniment (videojocs).
La freqüència de mostratge:
És el senyal analògic per produir un senyal discret, durant el procés necessari per convertir-la d'analògic a digital. Com totes les freqüències, generalment s'expressa en hertzs. El concepte de freqüència de mostreig només es pot aplicar a mostres que es prenen periòdicament.
La resolució:
d'un aparell electrònic ve determinada per la longitud de la paraula digital (nombre de bits), és a dir, per les agrupacions de zeros i uns amb els que es va component el senyal (informació).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada